PARTICIPA

Per què participar?

Perquè cada municipi té les seues particularitats. I les necessitats de les persones que l’habiten també són diferents. No podem projectar amb patrons homogenis. Cal donar respostes a la diversitat. Per això, a més de l’experiència tècnica, és fonamental l’experiència vital de les persones que es mouen pel nostre territori.

Qüestionari de mobilitat.

El qüestionari de mobilitat ens permet conèixer com ens movem i ens relacionem les veïnes i els veïns als carrers. I servirà per a reflexionar sobre les actituds i hàbits relacionades amb la mobilitat i l’espai públic i avaluar els efectes negatius d’aquestes.

La teua experiència és fonamental.

PARTICIPA EN EL QÜESTIONARI DE MOBILITAT

Participa al Pla de Mobilitat

Segona sessió del Grup de Treball del Pla de Mobilitat d’Almussafes:

30 maig, Casa de la Cultura

El segona trobada del Grup de Treball del Pla de Mobilitat d’Almussafes tenia diversos objectius:

  • Devolució dels resultats de l’anàlisi tècnic i participat de la detecció de Debilitats i Fortaleses sobre la Mobilitat d’Almussafes. 
  • Plantejament d’Escenaris de Futurs sobre la mobilitat al municipi.
  • Definició d’Estratègies i Línies d’Acció.
  • Definició d’una Xarxa d’Itineraris Quotidians concretant els carrers que més s’utilitzen.

Us contem com va anar:

A la reunió van assistir un total de 12 persones, entre representats de l’Ajuntament, de 3 associacions: Associació Afectats Fibromiàlgia Almussafes, AMPA del CEIP Almassaf i Club Gastronòmic Putxeret, i 1 persona que va assistir a títol personal.

Després de fer un repàs de les fortaleses i debilitats que el municipi té en relació a la mobilitat a peu, a la bicicleta, al transport públic, al vehicle privat motoritzat, als espais quotidians i als polígons industrials, es comença un debat per a consensuar diferents escenaris de futur.

Sota el lema “Pensem en la mobilitat a Almussafes l’any 2035…Quina ciutat volem?”, les persones assistents comencen a debatre sobre diversos aspectes. 

La mobilitat a peu és un dels primers temes a tractar. Parlen sobre el centre del poble, sobre la necessitat d’eliminar el trànsit de vehicles motoritzats i també d’eliminar les barreres arquitectòniques que existeixen, ja que les voreres estretes i altres obstacles fan que l’espai no siga accessible. 

A més es parla de crear carrers exclusius per a vianants i canviar la secció dels carrers a plataforma única. Algunes persones del Grup de Treball opinen que tots els carrers del poble haurien de ser  exclusius per a vianants, altres persones pensen que només els del nucli antic. 

Es pensa que es important que haja més arbres en els carrers i a les rondes.

Sobre la bicicleta, en general es pensa que manca infraestructura ciclista: vies ciclistes, carrers de convivència, aparcaments, entre altres. I també troben a faltar una connexió condicionada a l’estació de rodalies de Benifaió.

Respecte al transport públic, es voldria una millor comunicació amb l’estació de rodalies de Benifaió, al centre de salut i a l’Hospital. 

Pel que fa al vehicle privat motoritzat i l’aparcament, es desitja que circulen  menys cotxes pels carrers del municipi i reduir l’espai d’estacionament. Es considera necessari reduir la velocitat en tot el poble a 30 km/h. També es comenta que el cotxe s’utilitza per a trajectes curts i que no es fa un ús racional, al respecte es detecten llocs on la gent acudeix amb cotxe des de distàncies curtes, com al voltant de les escoles.

Quan es comenta quin aspecte no voldríem per al municipi , es considera molt important no perdre l’essència i l’escala de poble, on quasi totes les distàncies a recórrer són curtes i aptes per a la mobilitat a peu i on la major part dels equipaments es troben al centre del poble.

Finalment, es comenta la importància de conscienciar a la ciutadania sobre hàbits i maneres de moure’s més sostenibles i també la necessitat d’un pacte de tots els partits polítics sobre els temes fonamentals que afecten al municipi.

En resum, el relat de futur desitjable per a Almussafes 2035 és el següent:

– Una ciutat on els vianants tenen preferència en l’espai públic.

– Una ciutat amb més carrers de plataforma única, menys presència de cotxes i sense barreres arquitectòniques.

– Una ciutat 30

– Una ciutat amb més arbres als carrers.

– Una ciutat millor comunicada amb transport públic amb els diferents serveis i equipaments. 

– Una ciutat amb una xarxa ciclista ben connectada amb els diferents serveis i equipaments.

– Una ciutat amb essència de poble.

Tot seguit, ens centrem en elaborar de forma conjunta unes propostes de línies d’acció per a avançar cap el futur desitjat, definit com a marc en la primera part.

Ordenem les línies d’actuació en relació als temes tractats: 

Espai públic i vianants

– Reduir el trànsit i la presència de vehicles motoritzats als carrers

Es parla de convertir els carrers al voltant del Parc Central: carrers Ausiàs March, Literat Azorín, del Llauradors i avinguda del Paral·lel en espai exclusiu per a vianants i ciclistes. No hi ha consens en el Grup de Treball i es discuteix sobre si cal eliminar tot l’estacionament de vehicles i també si s’ha de prohibir la circulació de vehicles motoritzats al centre del municipi.

– Eliminar les barreres arquitectòniques en els itineraris per a vianants.

Es debat la comptabilitat de la plataforma única amb el fet de que algunes plantes baixes del nucli urbà s’inunden. Els tècnics de l’Ajuntament expliquen que manquen col·lectors al municipi i que l’aigua de pluja  s’arreplega per escorrentia produint problemes d’inundabilitat en algunes zones del nucli urbà. S’apunta la necessitat d’intervindre en la xarxa de col·lectors del municipi, ja que només està executada entre un 10 i un 15%. 

Mobilitat amb bicicleta

– Millorar la infraestructura ciclista, connectant els diferents equipaments del municipi i l’estació de rodalies de Benifaió. També connectant l’estació amb el polígon Juan Carlos I.

– Crear un servei públic de bicicletes elèctriques. 

– Dotar els equipaments públics d’aparcaments de bicicletes.

– Millorar la infraestructura de bicicleta d’escala territorial, connexió amb Algemesí.

Mobilitat amb transport públic

– Habilitar una estació de tren de la línia C-2 de rodalies de Renfe al polígon Juan Carlos I.

– Crear una flota municipal de vehicles elèctrics.

Mobilitat en vehicles privat motoritzat

– Reduir l’estacionament en alguns carrers del municipi.

– Reduir el trànsit de vehicles motoritzats.

– Impulsar campanyes de conscienciació per a un ús racional del vehicle privat.

– Millorar la comunicació amb el municipi de Sollana i la seua pedania El Romaní.

– Alliberar de peatge l’autopista AP7.

Espais quotidians

– Facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda al centre de salut, a l’estació de rodalies de Benifaió, entre altres.

Es proposa crear uns servei públic de transport local que funcionara a demanda.

– Alliberar de trànsit els entorns escolars, especialment en les hores d’entrada i eixida de l’alumnat.

– Pacificar el trànsit en la ronda nord per a millorar l’accés als equipaments que es troben entre el nucli urbà i el polígon Juan Carlos I.

– Posar en marxa les actuacions que recull el Pla d’Accessibilitat del municipi.

Finalment, es representen per equips en dos plànols els itineraris més habituals que es realitzen en un dia (laborable o tots els dies). Els carrers que més s’utilitzen són Ausiàs March, Literat Azorin avinguda Paral·lel, Llauradors al voltant del Parc Central, els carrers comercials Sant Roc i Santa Ana, i també els carrers Ponent, Plantades, Hospital, del Castell, Major, Espioca, Passeig del Parc, Ramón y Cajal.

Abans de finalitzar la sessió es recorda que el qüestionari de mobilitat encara es pot emplenar i s’anima a la seua difusió. Ens acomiadem fins la pròxima trobada del Grup de Treball que es realitzarà al mes de juny.


Primera sessió del Grup de Treball del Pla de Mobilitat d’Almussafes:

10 abril, Casa de la Cultura

El Pla de Mobilitat d’Almussafes és una iniciativa de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Almussafes i serà elaborada per la UTE formada per les empreses Siete arquitectura más ingenieria i AIM Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat.

El passat dimecres 10 d’abril, es va iniciar el procés de participació pública, que es considera imprescindible perquè la ciutadania tinga un espai per a implicar-se i aportar coneixements, en totes les fases del projecte, tant per a la diagnosi com per a l’elaboració del Pla d’accions. L’objectiu és aconseguir que el document final siga el resultat de combinar els sabers científics i tècnics amb el saber popular i l’experiència vital i quotidiana de la ciutadania.

Us contem en aquest resum, aquells temes tractats a la reunió inicial del grup de treball.

A la primera reunió del grup de treball estaven convocats les diferents regidories i personal tècnic de l’Ajuntament d’Almussafes, els grups polítics municipals i diverses entitats d’interès del municipi (associacions de mares i pares, comerciants, jubilats, dones, empresaris, ciclistes, entre altres).

A la reunió van assistir un total de 22 persones, entre representats de l’Ajuntament i de 4 associacions: Associació de Dones Progressistes, Associació de Mestresses de Casa Tyrius, AMPA de l’Institut d’Educació Secundària i AMPA del CEIP Almassaf. En aquesta primera sessió, s’estableix que el Grup de Treball és obert a tota la ciutadania, i es demana que les associacions facen més difusió sobre les tasques del Grup, per tal que a les properes sessions acudisquen totes les persones interessades.

En primer lloc es va realitzar una breu introducció sobre què implica un Pla de Mobilitat amb participació ciutadana, i com s’organitzarien les següents sessions de participació.

Vam poder veure quina serà la imatge gràfica que acompanyarà el procés de participació i elaboració del Pla, i que encapçalarà el lloc web vinculat a aquest.

També es va explicar que aviat s’habilitarà un Qüestionari de mobilitat, per a ser emplenat per la ciutadania d’Almussafes, que tindrà l’objectiu de conèixer com es mou la gent, quins modes de transport utilitza, els motius dels seus desplaçaments, etc. En definitiva, es tracta de conèixer les actituds i els hàbits de mobilitat al municipi, per poder ser també analitzats en el document del pla.

Tot seguit, vam fer dos grups per tal d’encetar una dinàmica participativa, amb la qual detectar, d’una banda, aquells aspectes que es consideren problemàtics i que són febleses que Almussafes té en relació a la mobilitat, i d’altra, la identificació de punts forts, fortaleses, que poden afavorir-la.

Es va animar als assistents que parlaren des de la seua experiència vital, des de la del col·lectiu que representaren, i també podien incorporar visions que consideraven comunes, és a dir, vivències individuals i col·lectives. Es tractava de poder contemplar tots els punts de vista, i de recollir una ampla diversitat de situacions i maneres de moure’s i habitar.


En relació a espai públic i mobilitat per a vianants, els dos grups van coincidir en detectar una mancança d’una infraestructura adequada per a la mobilitat a peu en la ciutat, on no hi ha carrers per a vianants, hi ha moltes voreres estretes i altres obstacles que fan que l’espai no siga accessible, especialment les interseccions. A més, consideren que la ubicació reculada dels passos de vianants complica la mobilitat a peu.

Altres aspectes comentats van ser els problemes d’evacuació d’aigua de pluja, o els problemes de falta de visibilitat en els encreuaments que provoquen les terrasses de bars. Tanmateix, apunten que tenen un Pla d’Accessibilitat bastant recent, i que contempla les actuacions necessàries per a adaptar l’espai públic d’Almussafes a la normativa vigent en aquesta matèria. A més, enregistren una taxa baixa d’accidents (atropellaments), tenen camins cap els polígons ben condicionats i amb zones de descans, nombroses zones verdes, oferta de rutes saludables, rutes escolars senyalitzades, etc. Tenen també molts passos de vianants, i pocs semàfors (expressant que hi ha bona convivència i que els semàfors no caldrien).

Però sobretot coincideixen en considerar com una fortalesa que es conserve l’essència i l’escala de poble, on quasi totes les distàncies a recórrer són curtes i aptes per a la mobilitat a peu i on la major part dels equipaments es troben al centre del poble.



Pel que fa a la mobilitat amb bicicleta, destaca la mancança d’infraestructura ciclista (vies ciclistes, carrils en les rondes. aparcament), però reconeixen que també falta fomentar-ne l’ús. Puntualment afegeixen que falten connexions amb bici condicionades i segures cap a zona rural i cap a l’estació de tren, i espais d’oci per a la bici. També apunten una mancança de regulació de “patinets” (vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes). En canvi, admeten que en Almussafes potser no calen carrils bici, i poden haver solucions més senzilles relacionades amb la convivència de modes.

A més, identifiquen punts forts que ja té el municipi com algunes rutes ciclistes cap als polígons, zones esportives, institut i parc rural; l’existència de rutes saludables i d’un parc de seguretat vial. També compten amb bicicletes entre els vehicles de la policia local.



Quan parlen de transport públic, coincideixen en detectar mancança de servei sobretot en la comunicació amb centres sanitaris, estacions de tren i el polígon. I també assenyalen la falta de condicionament de les parades. L’ajuntament supleix la mancança de transport escolar cap a l’IES amb un transport municipal, i la falta de comunicació amb l’hospital amb taxi subvencionat. Aquests aspectes són motiu de debat perquè suposen una mancança que competeix a una administració superior i de les quals se’n ocupa i costeja actualment a l’ajuntament.

Com a positiu, expliquen que el transport públic per carretera té a prop les vies de comunicació importants i un fàcil accés cap a aquestes.



En relació als vehicles motoritzats (privats), l’existència de solars habilitats per a aparcament obre el debat de si és una solució adequada, ja que, d’una banda, proporciona suficients places d’aparcament, però d’altra, es reconeix que és una solució temporal que s’acabarà quan s’edifiquen eixos solars.

Les persones assistents manifesten que hi ha un excés de presència de vehicles al carrer, sobretot estacionats. Admeten que el cotxe s’utilitza per a trajectes curts i que no es fa un ús racional d’aquest. Detecten problemes relacionats amb la contaminació acústica, sobretot el soroll del trànsit de la ronda est (CV-42). També apunten la mancança de places reservades a la càrrega i descàrrega, i les infraccions que aquests vehicles de distribució de mercaderies realitzen per no disposar de l’espai adequat.

Altres aspectes que es comenten estan relacionats amb punts perillosos com en la ronda nord, en l’encreuament cap els equipaments que queden fora del nucli urbà i la necessitat de reduir el trànsit en aquesta, o la necessitat de reduir la velocitat en tot el poble a 30km/h. També les dificultats que tenen els vehicles de gestió de residus quan han de girar per carrers estrets, i es troben amb terrasses de bars o cotxes mal aparcats que compliquen la maniobra.

En positiu, cal fer menció de la bona qualitat ambiental, del baix nombre de vehicles pesants, del trànsit moderat dins del nucli urbà, i de tenir un a flota de vehicles prou nova. A més, assenyalen que al municipi hi ha diversos punts de recàrrega elèctrica.


En relació als equipament quotidians, que són llocs que atrauen mobilitat, assenyalen la mala ubicació de l’Institut, i la concentració d’equipaments a la mateixa zona del poble (nord). També la carència d’accessibilitat de l’edifici de l’ajuntament.

Comenten que hi ha poca oferta d’activitats i serveis per a gent jove, i que, malgrat que hi ha prou oferta comercial, hi ha baixa resposta ciutadana (entre aquesta un baix ús del mercat municipal), i que la gent prefereix agafar el cotxe i anar a altres llocs.

Identifiquen factors positius relacionats amb el nombre i diversitat de zones verdes i d’equipaments, dins del poble o a prop, la bona accessibilitat i l’existència de places d’aparcament en aquests. També expliquen que hi ha molts bancs als carrers i cadires per a seure al parc.

Després de la posada en comú per veure resultats de la sessió, emplacem la gent perquè seguisquen participant en les properes sessions del grup de treball, que es realitzaran durant el mes de maig.